"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor...", així comença la més apreuada joia de la literatura castellana, publicada l'any 1605 per Miguel de Cervantes Saavedra.

Una novel·la que ha conquerit el món sencer i que és potser, juntament amb la Bíblia, l'obra que s'ha traduït a més idiomes, convertint-se els seus personatges en veritables arquetipus de categoria universal: Don Quixot, idealista i somiador, i Sancho Panza, company lleial, pràctic i una mica fatalista.

El Quixot narra la història d'un gentilhome manxec que, de tant llegir llibres de cavalleria, embogeix i es creu un cavaller errant.

"... se enfrascó tanto en su lectura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el celebro de manera que vino a perder el juicio."

Surt tres vegades del seu llogaret en busca d'aventures i a "redreçar torts", tot confonent realitat amb ficció i resulta malparat en la major part dels casos. Finalment torna a casa seva, emmalalteix, recobra el judici i mor.

Entre la primera sortida i la tornada definitiva al llogaret, es desenvolupen tota una sèrie de petites històries, convertides en autèntics episodis cavallerescs.

"Estábase el barbero aún de rodillas, teniendo gran cuenta de disimular la risa y de que no se le cayese la barba, con cuya caída quizá quedaran todos sin conseguir su buena intención."

Però la gran aposta de Cervantes i el que ha convertit El Quixot en una novel·la immortal, a més de l'excel·lent cura del llenguatge que utilitza cadascun dels personatges, és l'aposta per la LLIBERTAT, que apareix contínuament al llarg de tot el llibre, fruit dels anys de captivitat passats a Alger:

"-La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar encubre; por la libertad así como por la honra se puede y debe aventurar la vida, y, por el contrario, el cautiverio es el mayor mal que puede venir a los hombres."

Don Quixot de La Manxa fou escrita durant el segle XVII per Miguel de Cervantes Saavedra, poeta, novel·lista i dramaturg espanyol, nascut a Alcalá de Henares allà a l'any 1547, i considerat el més gran escriptor espanyol de tots els temps i un dels millors escriptors universals.

En el pròleg de les Novel·les exemplars el propi Cervantes es descriu a si mateix:

"Éste que veis aquí, de rostro aguileño, de cabello castaño, frente lisa y desembarazada, de alegres ojos y de nariz corva, aunque bien proporcionada; las barbas de plata, que no ha veinte años que fueron de oro, los bigotes grandes, la boca pequeña, los dientes ni menudos ni crecidos, porque no tiene sino seis, y ésos mal acondicionados y peor puestos, porque no tienen correspondencia los unos con los otros; el cuerpo entre dos estremos, ni grande, ni pequeño, la color viva, antes blanca que morena; algo cargado de espaldas, y no muy ligero de pies; éste digo que es el rostro del autor de La Galatea y de Don Quijote de La Mancha, y del que hizo el Viaje al Parnaso, a imitación del de César Caporal Perusino, y otras obras que andan por ahí descarriadas y, quizá, sin el nombre de su dueño. Llámase comúnmente Miguel de Cervantes Saavedra. Fue soldado muchos años, y cinco y medio cautivo, donde aprendió a tener paciencia en las adversidades. Perdió en la batalla naval de Lepanto la mano izquierda de un arcabuzazo, herida que, aunque parece fea, él la tiene por hermosa, por haberla cobrado en la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados siglos, ni esperan ver los venideros, militando debajo de las vencedoras banderas del hijo del rayo de la guerra, Carlo Quinto, de felice memoria."

Amb els 50 anys complerts, i autor de vàries obres de poesia, teatre i novel·la, va publicar "L'enginyós cavaller Don Quixot de La Manxa", amb el qual va assolir un èxit immediat, si bé no li va permetre resoldre les dificultats econòmiques que van dominar la major part de la seva vida. Pocs anys després es va editar la còpia escrita per Alfonso Fernández de Avellaneda, fet que va motivar Cervantes per completar la segona part de El Quixot, publicada l'any 1615 amb al·lusions freqüents al "fals Quixot".

" ... entró acaso el alcalde del pueblo en el mesón con un escribano, ante el cual alcalde pidió don Quijote, por una petición, de que a su derecho convenía de que don Álvaro Tarfe, aquel caballero que allí estaba presente, declarase ante su merced cómo no conocía a don Quijote de la Mancha, que asimismo estaba allí presente, y que no era aquel que andaba impreso en una historia intitulada Segunda parte de don Quijote de la Mancha, compuesta por un tal de Avellaneda, natural de Tordesillas."

Va morir el 23 d'abril de 1616, dia declarat per la UNESCO Dia Mundial del Llibre.

"L'enginyós cavaller Don Quixot de La Manxa" va tenir èxit de manera immediata, com bé demostra l'aparició de dues edicions falses a Lisboa poques setmanes després de la seva publicació. I només van passar set anys fins a la seva primera traducció a l'anglès per Thomas Shelton amb el títol "The History of the Valorous and Wittie Knight-Errant Don Quixote of the Mancha". Posteriorment s'han publicat nombroses traduccions que l'han convertit, juntament amb la Bíblia, en el llibre traduït a més idiomes de tot el món.

L'any 2002 fou escollit el millor llibre de ficció de la història, en una selecció organitzada pel Club del Llibre de Noruega i la Fundació Nobel entre 100 escriptors de 54 països.

Ha inspirat la realització d'obres literàries, pel·lícules de cinema, composicions musicals, obres de teatre, ballet, pintura, segells, còmics... arreu del món.

I ha donat lloc a una paraula pròpia del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola:

quijote2. m. Hombre que antepone sus ideales a su conveniencia y obra desinteresada y comprometidamente en defensa de causas que considera justas, sin conseguirlo. 2. Hombre alto, flaco y grave, cuyo aspecto y carácter hacen recordar al héroe cervantino.

L'any 2005 es compleix el IV Centenari de la primera edició de l'obra. I per commemorar aquesta efemèrides, l'FNMT-RCM ha encunyat una col·lecció formada per tres monedes de 8 rals de plata de 10 euros de valor facial, un cinquantí de plata de 50 euros de valor facial i una moneda de 8 escuts d'or de 400 euros de valor facial; així com una moneda de plata de 12 euros de valor facial i una moneda commemorativa de 2 euros.

Si desitja obtenir més informació, pot visitar els enllaços següents:

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: www.cervantesvirtual.com