Isabel I de Castella, més coneguda com Isabel la Catòlica, va néixer a la localitat de Madrigal de las Altas Torres (Àvila) el 22 d'abril de 1451 al palau del seu pare, Joan II de Castella, casat amb Isabel de Portugal.

Amb molt poques possibilitats d'arribar al tron de Castella en el seu naixement, la declaració d'il·legitimitat de la seva neboda Joana la Beltraneja la va convertir en hereva del seu germanastre Enric IV, si bé va haver de vèncer la guerra civil de 1475 a 1479 per ocupar el tron. El seu matrimoni amb Ferran d'Aragó va permetre restablir l'ordre i l'autoritat monàrquica a les dues Castelles, i Espanya es convertí en una nació forta, dinàmica i expansiva, on hi van tenir lloc esdeveniments tan importants com la conquesta de Granada i de les illes majors de Canàries, i el descobriment d'Amèrica el 1492.

Aquestes fites històriques van universalitzar la figura de la Reina, que va morir a Medina del Campo el 26 de novembre de 1504. Per commemorar el V centenari de la seva mort, l'FNMT-RCM ha procedit a emetre, encunyar i posar en circulació una col·lecció de monedes en qualitat proof, així com una moneda de 12 euros, commemorativa de tan important esdeveniment.

Si vol obtenir més informació, ho pot fer mitjançant els enllaços següents:

• Diputació de Càceres: V Centenari d'Isabel la Catòlica. Arxiu homenatge a Isabel la Catòlica en el IV Centenari de la seva mort a la Revista d'Extremadura (1904).
• Arquebisbat de Valladolid: pàgina oficial V Centenari de la mort de la Reina Isabel la Catòlica.
• Medina del Campo: celebració del V Centenari de la mort d'Isabel la Catòlica a Medina del Campo.
• Madrigal de las Altas Torres: V Centenari de la mort d'Isabel la Catòlica.

El seu regnat es va estendre entre els anys 1474 i 1504 i va suposar l'inici d'un període de gran expansió i prosperitat que situaria Espanya al capdavant d'Europa durant una mica més d'un segle.

Per voluntat dels monarques Catòlics, Espanya va protagonitzar fets tan rellevants que marcarien el rumb de la seva història, com ara la unificació dels diferents regnes sota la seva Corona, la integració definitiva de Canàries a la Corona Castellana, l'annexió del Regne Natzarí de Granada, o la llegenda de Cristòfol Colom al Nou Continent.

El sistema monetari es basava en l'or, la plata i el billó. La diversitat monetària existent als diferents regnes d'Espanya en arribar els Reis Catòlics estava influenciada per dues àrees diferents: la musulmana i l'europea. Els regnes que integraven la Corona d'Aragó emetien cadascun la seva pròpia moneda. Isabel i Ferran, durant el seu regnat, van tendir a unificar els tipus monetaris, en especial a Castella.

La primera normativa per a Castella data del 26 de juny de 1475, i establia el castellà com a unitat de l'or, amb els bustos afrontats dels monarques. També establia el doble castellà, peça que fou anomenada excel·lent per la puresa del seu metall; en ell hi apareixen els sobirans i l'àguila de Sant Joan cobrint l'escut, al revers. Per a la plata s'establia el ral, i els seus divisors mig i quart de ral. En billó, aliatge de plata i coure, encunyen la blanca, i els seus tipus representaven les sigles dels reis.

La Pragmàtica de Medina del Campo, dictada l'any 1497, establirà les normes d'encunyació per a la nova peça d'or: l'excel·lent de la granada, basat en el ducat venecià, moneda acceptada a Europa i ja implantada a València i Aragó des de 1483. Aquesta moneda tenia múltiples de 2, 4, 10 i 20, i un divisor, el mig excel·lent. Aquesta disposició pretenia unificar el sistema monetari i, a més, regulava el funcionament de les cases de moneda i moneders. Introdueixen també un nou valor en plata, l'octau de ral.

En una Reial Cèdula de 1503, Isabel ordena que s'encunyi a la Casa de Moneda de Sevilla "l'or que arribi de l'Illa Espanyola i de la resta d'illes i terra ferma del mar Oceà"; aquesta seca també produirà moneda de plata i de coure.

Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó són, sens dubte, dues grans personalitats de la història espanyola i europea, i la seva unió, exercint el seu regnat en un pla d'igualtat, va constituir un fet sense parió a l'Europa del seu temps.

La importància d'ambdós monarques i els decisius esdeveniments que van protagonitzar han portat a successors i governants posteriors a tornar la mirada cap al seu regnat i a prendre com a referència l'esplendor de la seva època. Aquest fet s'ha reflectit de manera significativa en les múltiples representacions que s'han realitzat dels Reis, dels seus símbols característics i, en definitiva, del seu important moment històric en els diferents documents de l'Estat des dels primers anys del segle passat, documents que ha dissenyat i realitzat la Reial Casa de la Moneda, com a Seca i Impremta Nacional, continuadora de l'activitat dels tallers artesans de segles anteriors.

Els Reis Catòlics adopten determinades divises com a símbols que s'han mantingut i algunes encara es troben avui dia en el nostre escut nacional. D'Isabel és l'àguila de Sant Joan que sosté les armes del regne, a les quals la sobirana va afegir el lema "sub umbra alarum tuarum protege nos" (protegeix-nos sota l'ombra de les teves ales), que obeeix a la devoció de la Reina per l'evangelista. També foren emblemes de la Reina el jou i les onze fletxes abatudes, que simbolitzen la unitat i l'imperi.

De Ferran és el nus gordià, que fa al·lusió al que va partir Alexandre el Gran amb la seva espasa. Es representa tot sol o bé tallat pel jou isabelí la inicial del qual "Y" fa referència a la Reina.

La divisa de Don Joan Carles I encara conserva els símbols per antonomàsia dels Reis Catòlics: el jou i les fletxes amb el nus gordià.