Tot i tractar-se d'una obra anònima, l'anàlisi del text conservat demostra que pertany a un autor culte, amb coneixements precisos del dret vigent a finals del segle XII i principis del XIII, i que coneixia els voltants de Burgos. S'han acumulat diverses teories sobre la seva identitat: s'ha parlat d'un joglar de Medinaceli i d'un altre de San Esteban de Gormaz, d'un poeta de les valls del Jiloca o Jalón, i fins i tot de Jerónimo de Périgord.

El mes de maig de l'era de Cèsar de 1245 (1207 de l'era cristiana), un abat que només s'identifica com a Pedro, va acabar de copiar un manuscrit de gairebé quatre mil versos aprofitant l'èxplicit o conclusió per demanar, segons costum arrelada entre els amanuenses medievals, un do: "quien escrivió este livro, dél[e] Dios paraíso.¡Amén!Per Abbat le escrivió en el mes de mayo, en era de M e CC e XLV años".

La còpia de Per Abbat contenia un relat de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar que, como en tantes obres coetànies, no tenia títol però que molt després es coneixeria com a Cantar de Mio Cid o Poema de Mio Cid. Per tant, Per Abbat copiava un text anterior, la data de composició del qual segueix sent objecte de debat.

A l'Edat Mitjana "escriure" significava només "ser el copista", i per referir-se a qui avui dia coneixem com a autor hauria de dir "compuso" o "fizo". Això invalida la teoria de Colin Smith segons la qual l'autor fou Per Abbat.

Existeix un exemplar únic que actualment es troba a la Biblioteca Nacional a Madrid.

Es tracta d'un exemplar de 74 fulls de pergamí gruixut al qual en falten tres, un a l'inici i dos entre els fulls 47, 48 i 69, 70. Dos fulls més li serveixen de guardes. En molts dels fulls hi ha taques degudes als reactius emprats ja des del segle XVI per llegir el que, en principi, s'havia esblaimat. L'enquadernació del volum data del segle XV. Està feta en taula folrada de badana i amb orles estampades.

El manuscrit és un text seguit sense separació en cantars, ni espai entre els versos, els quals s'inicien sempre amb lletra majúscula.