Nou segles després de la mort de Rodrigo Díaz de Vivar i vuit segles després de posar per escrit les llegendes sobre les seves gestes en el Cantar de Mio Cid, el personatge continua sent un paradigma de l'heroi que suscita fascinació i constitueix un model de referència.
Molts dels fets i gestes que s'atribueixen al Cid no van existir mai, però han contribuït a la consagració del mite. El Cid era l'heroi que necessitava la cristiandat hispana de l'Edat Mitjana a causa del context històric: temps de Croades, època de Reconquesta i d'avanços cap al sud.
El personatge històric que va inspirar la llegenda, Rodrigo Díaz de Vivar, va néixer al poble de Vivar (Burgos) cap al 1043 i va iniciar la seva vida de cavaller a finals del regnat de Ferran I. Va estar al servei d'un dels fills del monarca, Sanç II rei de Lleó, i després de la seva mort, al servei d'Alfons VI. Es casa amb la noble lleonesa Jimena Díaz, filla del comte d'Oviedo, qui descendia dels reis lleonesos. El 1081 marxa a l'exili després d'una falsa acusació de robatori i s'ofereix al servei dels reis musulmans de Saragossa. L'any 1088 torna de l'exili a Castella per derrotar més tard el rei d'Aragó i el comte de Barcelona fins que el 1094 conquereix tot un regne i es converteix en senyor de València.
Una vida que ha merescut entrar en la història, la literatura i l'art.
L'FNMT-RCM ha volgut retre homenatge a aquesta obra mestra de la literatura espanyola medieval encunyant una col·lecció formada per tres monedes de 8 rals de plata de 10€ de valor facial, un cinquantí de plata de 50€ de valor facial i una moneda de 4 escuts d'or de 200€ de valor facial.