El cantar de gesta anomenat "Cantar de Mio Cid" és la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romànica. Consta de 3.735 versos anisosil·làbics que relaten gestes heroiques inspirades lliurement en els darrers anys de la vida del cavaller castellà Don Rodrigo Díaz de Vivar.
El poema està escrit en castellà medieval i composat prop de l'any 1200 (dates post quem i ante quem: 1195-1207). Se'n desconeix el títol original, tot i que és probable que fos gesta o cantar, termes amb què l'autor descriu la seva obra en els versos 1.085 i 2.276, respectivament.
Argument
El Cantar de Mio Cid tracta el tema de l'honor, un valor de gran importància per a la gent de l'època. La necessita de recuperar l'honra perduda és el que dóna impuls a les gestes empreses per l'heroi.
El poema comença amb l'exili del Cid, primer motiu de deshonra, després de ser acusat de robatori. Aquest deshonor implica també ser desposseït de les seves heretats o possessions a Vivar i privat de la pàtria potestat de la seva família.
Després de conquerir València, gràcies a la seva prudència i astúcia, l'heroi aconsegueix el perdó reial i una nova heretat, el senyoratge sobre València. Per ratificar el seu nou estatus de senyor de vassalls, es concerten les noces de les seves filles amb llinatges del màxim prestigi com són els infants de Carrión.
Però el destí és imprevisible i transforma aquest moment de felicitat en una nova caiguda de l'honra del Cid, a causa de l'ultratge dels infants a les filles del Cid, que són vexades, malferides i abandonades a la roureda de Corpes, fet que suposa segons el dret medieval el repudi d'aquestes per part dels de Carrión.
Per això el Cid al·lega la nul·litat dels matrimonis en un judici presidit pel rei, en què els infants de Carrión són infamats públicament i apartats dels privilegis de què abans gaudien com a membres del seguici reial. Per contra, les filles del Cid concerten matrimonis amb reis d'Espanya i assoleixen el màxim ascens social.