Diego de Silva y Velázquez, pintor espanyol considerat la personalitat artística més destacada del seu temps, va néixer a Sevilla l'any 1599. De mare sevillana i pare d'origen portuguès, va iniciar molt jove la seva trajectòria i va rebre la major influència, no només pictòrica sinó també cultural i literària, de mans de Francisco Pacheco, pintor d'estil manierista. Amb només divuit anys es va convertir en un pintor independent després d'examinar-se en el gremi de pintors de la seva ciutat natal.

Durant la seva primera etapa, que transcorre entre els anys 1618 i 1623, Velázquez fa algunes obres religioses i escenes costumistes en què desenvolupa la tècnica del clarobscur i on s'evidencia la gran influència del naturalismes de Caravaggio. La capacitat de convertir les escenes religioses en quelcom proper i realista constitueix una característica important que va transmetre a altres artistes del seu temps.

L'any 1623 fou nomenat pintor de la cort, on va començar una carrera cortesana en què va rebre diversos títols com uixer de cambra i cavaller de l'Ordre de Santiago. Durant aquesta època va fer nombrosos retrats de la família reial en què aconsegueix gran realisme i sobrietat mitjançant l'ús de la llum.

Durant els seus dos viatges a Itàlia, un l'any 1629 i l'altre el 1648, Velázquez aconsegueix transformar el seu estil pictòric, el dota d'una nova llum i colors més vius, i arriba a aconseguir la perspectiva aèria.

En l'etapa final de la seva pintura és quan assoleix el seu desenvolupament màxim i realitza les seves obres mestres. Mor a Madrid l'agost de 1660 després d'una llarga malaltia.