Aquesta obra representa un dels models del període cubista de Dalí en què segueix la línia del clownisme de Rafael Barradas. Aquest artista uruguaià va introduir el futurisme i el cubisme que havia vist in situ a terres italianes i franceses. Rafael Barradas havia creat l'anomenat vibracionisme, que es basava en la síntesi de plans cubistes i el dinamisme futurista, una influència que es percep a l'obra de Dalí Autoretrat cubista de 1923.

Obra surrealista realitzada per Dalí l'any 1932 en què manifesta la seva voluntat per experimentar amb diversos graus de terminació de la imatge.

Aquesta obra es coneix amb el nom d'Espectre de la libido. Presenta alguns dels versos del poema "L' amour et la mémoire", on l'amor estaria representat per un cos putrefacte i la memòria, per la presència d'un nen petit. Respecte aquest, es tracta del propi Dalí ubicat a la part inferior dreta, vestit de mariner en record dels seus anys d'infantesa, portant una rutlla i un fèmur que fa de vareta.

La llegenda medieval de Tristany i Isolda fou una de les que més va atraure la imaginació de Salvador Dalí. Narra la història de dos amants i acaba desvetllant el mite de l'amor impossible, al qual afegeix forts components tràgics. Salvador Dalí va poder afrontar un tema tan atractiu en diverses ocasions durant la dècada de 1940. En concret, quan se li va encarregar que fes els escenaris per al ballet "Tristany i Isolda" de 1941 i per a una nova adaptació de 1944.

Abans de convertir-se per complet en un pintor d'"estil clàssic", Dalí va fer aquest magnífic retrat de Gala, la seva musa. Va trigar més de sis mesos a completar aquest retrat. El nom de Galarina se'l va posar Dalí com a comparació i símil de La Fornarina de Raphael.

En el quadre es mostra Sant Antoni Abad en un desert, agenollat i sostenint una creu feta amb dues varetes per protegir-se de les temptacions que l'ataquen, amb l'antic gest de l'exorcisme.

El quadre descriu literalment les temptacions en què acostuma a caure l'home: triomf, sexe, or i riqueses.

Picasso manté sempre molt bons vincles amb Catalunya i des dels inicis de la carrera de Dalí es mostra interessat per la seva obra. Així doncs, no ens ha de sorprendre que en el primer viatge de Dalí a París, el jove artista s'afanyi a visitar Picasso. Aquest el rep al seu estudi i li ensenya l'evolució, en aquells moments, de la seva obra, una evolució que impressiona profundament Dalí. El nou estil de Picasso, en aquell moment força proper al de Breton, inclina per primera vegada cap al surrealisme la manera de pintar de Dalí.

Bus surrealista realitzat per Dalí el 1930 i retocat el 1970.