Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó són, sens dubte, dues grans personalitats de la història espanyola i europea, i la seva unió, exercint el seu regnat en un pla d'igualtat, va constituir un fet sense parió a l'Europa del seu temps.

La importància d'ambdós monarques i els decisius esdeveniments que van protagonitzar han portat a successors i governants posteriors a tornar la mirada cap al seu regnat i a prendre com a referència l'esplendor de la seva època. Aquest fet s'ha reflectit de manera significativa en les múltiples representacions que s'han realitzat dels Reis, dels seus símbols característics i, en definitiva, del seu important moment històric en els diferents documents de l'Estat des dels primers anys del segle passat, documents que ha dissenyat i realitzat la Reial Casa de la Moneda, com a Seca i Impremta Nacional, continuadora de l'activitat dels tallers artesans de segles anteriors.

Els Reis Catòlics adopten determinades divises com a símbols que s'han mantingut i algunes encara es troben avui dia en el nostre escut nacional. D'Isabel és l'àguila de Sant Joan que sosté les armes del regne, a les quals la sobirana va afegir el lema "sub umbra alarum tuarum protege nos" (protegeix-nos sota l'ombra de les teves ales), que obeeix a la devoció de la Reina per l'evangelista. També foren emblemes de la Reina el jou i les onze fletxes abatudes, que simbolitzen la unitat i l'imperi.

De Ferran és el nus gordià, que fa al·lusió al que va partir Alexandre el Gran amb la seva espasa. Es representa tot sol o bé tallat pel jou isabelí la inicial del qual "Y" fa referència a la Reina.

La divisa de Don Joan Carles I encara conserva els símbols per antonomàsia dels Reis Catòlics: el jou i les fletxes amb el nus gordià.