El seu regnat es va estendre entre els anys 1474 i 1504 i va suposar l'inici d'un període de gran expansió i prosperitat que situaria Espanya al capdavant d'Europa durant una mica més d'un segle.
Per voluntat dels monarques Catòlics, Espanya va protagonitzar fets tan rellevants que marcarien el rumb de la seva història, com ara la unificació dels diferents regnes sota la seva Corona, la integració definitiva de Canàries a la Corona Castellana, l'annexió del Regne Natzarí de Granada, o la llegenda de Cristòfol Colom al Nou Continent.
Sistema monetari durant el regnat dels Reis Catòlics
El sistema monetari es basava en l'or, la plata i el billó. La diversitat monetària existent als diferents regnes d'Espanya en arribar els Reis Catòlics estava influenciada per dues àrees diferents: la musulmana i l'europea. Els regnes que integraven la Corona d'Aragó emetien cadascun la seva pròpia moneda. Isabel i Ferran, durant el seu regnat, van tendir a unificar els tipus monetaris, en especial a Castella.
La primera normativa per a Castella data del 26 de juny de 1475, i establia el castellà com a unitat de l'or, amb els bustos afrontats dels monarques. També establia el doble castellà, peça que fou anomenada excel·lent per la puresa del seu metall; en ell hi apareixen els sobirans i l'àguila de Sant Joan cobrint l'escut, al revers. Per a la plata s'establia el ral, i els seus divisors mig i quart de ral. En billó, aliatge de plata i coure, encunyen la blanca, i els seus tipus representaven les sigles dels reis.
La Pragmàtica de Medina del Campo, dictada l'any 1497, establirà les normes d'encunyació per a la nova peça d'or: l'excel·lent de la granada, basat en el ducat venecià, moneda acceptada a Europa i ja implantada a València i Aragó des de 1483. Aquesta moneda tenia múltiples de 2, 4, 10 i 20, i un divisor, el mig excel·lent. Aquesta disposició pretenia unificar el sistema monetari i, a més, regulava el funcionament de les cases de moneda i moneders. Introdueixen també un nou valor en plata, l'octau de ral.
En una Reial Cèdula de 1503, Isabel ordena que s'encunyi a la Casa de Moneda de Sevilla "l'or que arribi de l'Illa Espanyola i de la resta d'illes i terra ferma del mar Oceà"; aquesta seca també produirà moneda de plata i de coure.