Cantar de Mío Cid
L'obra
El cantar de gesta anomenat "Cantar de Mio Cid" és la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romànica. Consta de 3.735 versos anisosil·làbics que relaten gestes heroiques inspirades lliurement en els darrers anys de la vida del cavaller castellà Don Rodrigo Díaz de Vivar.
El poema està escrit en castellà medieval i composat prop de l'any 1200 (dates post quem i ante quem: 1195-1207). Se'n desconeix el títol original, tot i que és probable que fos gesta o cantar, termes amb què l'autor descriu la seva obra en els versos 1.085 i 2.276, respectivament.
Argument
El Cantar de Mio Cid tracta el tema de l'honor, un valor de gran importància per a la gent de l'època. La necessita de recuperar l'honra perduda és el que dóna impuls a les gestes empreses per l'heroi.
El poema comença amb l'exili del Cid, primer motiu de deshonra, després de ser acusat de robatori. Aquest deshonor implica també ser desposseït de les seves heretats o possessions a Vivar i privat de la pàtria potestat de la seva família.
Després de conquerir València, gràcies a la seva prudència i astúcia, l'heroi aconsegueix el perdó reial i una nova heretat, el senyoratge sobre València. Per ratificar el seu nou estatus de senyor de vassalls, es concerten les noces de les seves filles amb llinatges del màxim prestigi com són els infants de Carrión.
Però el destí és imprevisible i transforma aquest moment de felicitat en una nova caiguda de l'honra del Cid, a causa de l'ultratge dels infants a les filles del Cid, que són vexades, malferides i abandonades a la roureda de Corpes, fet que suposa segons el dret medieval el repudi d'aquestes per part dels de Carrión.
Per això el Cid al·lega la nul·litat dels matrimonis en un judici presidit pel rei, en què els infants de Carrión són infamats públicament i apartats dels privilegis de què abans gaudien com a membres del seguici reial. Per contra, les filles del Cid concerten matrimonis amb reis d'Espanya i assoleixen el màxim ascens social.
L'autor i el manuscrit
L'autor
Tot i tractar-se d'una obra anònima, l'anàlisi del text conservat demostra que pertany a un autor culte, amb coneixements precisos del dret vigent a finals del segle XII i principis del XIII, i que coneixia els voltants de Burgos. S'han acumulat diverses teories sobre la seva identitat: s'ha parlat d'un joglar de Medinaceli i d'un altre de San Esteban de Gormaz, d'un poeta de les valls del Jiloca o Jalón, i fins i tot de Jerónimo de Périgord.
El mes de maig de l'era de Cèsar de 1245 (1207 de l'era cristiana), un abat que només s'identifica com a Pedro, va acabar de copiar un manuscrit de gairebé quatre mil versos aprofitant l'èxplicit o conclusió per demanar, segons costum arrelada entre els amanuenses medievals, un do: "quien escrivió este livro, dél[e] Dios paraíso.¡Amén!Per Abbat le escrivió en el mes de mayo, en era de M e CC e XLV años".
La còpia de Per Abbat contenia un relat de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar que, como en tantes obres coetànies, no tenia títol però que molt després es coneixeria com a Cantar de Mio Cid o Poema de Mio Cid. Per tant, Per Abbat copiava un text anterior, la data de composició del qual segueix sent objecte de debat.
A l'Edat Mitjana "escriure" significava només "ser el copista", i per referir-se a qui avui dia coneixem com a autor hauria de dir "compuso" o "fizo". Això invalida la teoria de Colin Smith segons la qual l'autor fou Per Abbat.
El manuscrit
Existeix un exemplar únic que actualment es troba a la Biblioteca Nacional a Madrid.
Es tracta d'un exemplar de 74 fulls de pergamí gruixut al qual en falten tres, un a l'inici i dos entre els fulls 47, 48 i 69, 70. Dos fulls més li serveixen de guardes. En molts dels fulls hi ha taques degudes als reactius emprats ja des del segle XVI per llegir el que, en principi, s'havia esblaimat. L'enquadernació del volum data del segle XV. Està feta en taula folrada de badana i amb orles estampades.
El manuscrit és un text seguit sense separació en cantars, ni espai entre els versos, els quals s'inicien sempre amb lletra majúscula.
La llegenda
Nou segles després de la mort de Rodrigo Díaz de Vivar i vuit segles després de posar per escrit les llegendes sobre les seves gestes en el Cantar de Mio Cid, el personatge continua sent un paradigma de l'heroi que suscita fascinació i constitueix un model de referència.
Molts dels fets i gestes que s'atribueixen al Cid no van existir mai, però han contribuït a la consagració del mite. El Cid era l'heroi que necessitava la cristiandat hispana de l'Edat Mitjana a causa del context històric: temps de Croades, època de Reconquesta i d'avanços cap al sud.
El personatge històric que va inspirar la llegenda, Rodrigo Díaz de Vivar, va néixer al poble de Vivar (Burgos) cap al 1043 i va iniciar la seva vida de cavaller a finals del regnat de Ferran I. Va estar al servei d'un dels fills del monarca, Sanç II rei de Lleó, i després de la seva mort, al servei d'Alfons VI. Es casa amb la noble lleonesa Jimena Díaz, filla del comte d'Oviedo, qui descendia dels reis lleonesos. El 1081 marxa a l'exili després d'una falsa acusació de robatori i s'ofereix al servei dels reis musulmans de Saragossa. L'any 1088 torna de l'exili a Castella per derrotar més tard el rei d'Aragó i el comte de Barcelona fins que el 1094 conquereix tot un regne i es converteix en senyor de València.
Una vida que ha merescut entrar en la història, la literatura i l'art.
L'FNMT-RCM ha volgut retre homenatge a aquesta obra mestra de la literatura espanyola medieval encunyant una col·lecció formada per tres monedes de 8 rals de plata de 10€ de valor facial, un cinquantí de plata de 50€ de valor facial i una moneda de 4 escuts d'or de 200€ de valor facial.
