Història de la pesseta

Monedas

Cada moneda arrossega un petit i singular període de la història. Les monedes han estat testimoni d'excepció, mitjà d'expressió i vehicle d'ideologies de cada un dels episodis que conformen la història d'un país, i constitueixen un valuós i apreciat tresor, de molt més valor que l'estampat al revers.

1 peseta de 1944, 1 peseta en plata de la II República, 20 pesetas de 1904

Naixement

1ª peseta de España 1869

El 19 d'octubre de 1868 neix la pesseta com a unitat monetària per decret del Govern Provisional després de l'enderrocament d'Isabel II. Aquest mateix govern decideix centralitzar tota la producció a la Seca* de Madrid, origen del que avui és la FNMT-RCM. Des de llavors s'han encunyat a la Fàbrica totes i cada una de les pessetes que han circulat fins a l'aparició de l'euro.

Cada pesseta enclou en les seves petites dimensions la història, la política, la religió, l'economia i l'art de l'instant en què es va encunyar. La pesseta alberga 134 anys d'història d'Espanya concentrada.

(*) Nombre originari de les cases de moneda.

Nom

1 peseta de 1944

L'elecció del nom es va deure principalment a la seva familiaritat d'ús. Algunes denominacions com morabatí, ral, escut, etc., van quedar sepultades sota el terme pesseta, comunament utilitzat en el període d'Isabel II. A més, sembla que a Catalunya havien circulat pessetes des d'abans de la Guerra de la Independència.

Primeres monedes

1 peseta del Gobierno Provisional 1870

Anverso

La primera peça encunyada el 1869 és la unitat. Neix amb la llegenda de "Govern Provisional" a l'anvers, en lloc d'"Espanya", que figurarà en les encunyacions següents i en els valors d'argent. El motiu escollit va ser la personificació d'Hispània recolzada sobre els Pirineus, inspirada en les monedes de l'emperador Adrià. Per la seva banda, el bronze representava Espanya com a matrona asseguda sobre les roques. Ambdues van ser magníficament gravades per Luis Marchionni que, des del 1861, ocupava el càrrec de gravador principal de la Casa de la Moneda de Madrid.

Reverso

El revers es va disposar en argent amb l'escut d'Espanya. Mentre el bronze exposava la figura d'un lleó rampant sostenint l'escut, imatge que va donar peu a la popular denominació de perra gorda o perra chica, atès que la gent va veure un gos allà on figurava un lleó. Després d'un concurs internacional, es van extreure tres esbossos diferents que van servir d'inspiració per al model definitiu de Luis Marchionni.

Iconografia

Al llarg de la pervivència de la pesseta com a sistema monetari, el disseny ha evolucionat marcat per les impressions de cada moment i en direccions molt diferents.

Des de l'origen

D'acord amb el que es va establir el 1869 es manté al revers l'escut nacional d'Espanya al qual s'aniran afegint modificacions. Als anversos se substitueix la presència d'Hispània per l'efígie reial.

La Segona República marca la ruptura tipològica i introdueix motius d'inspiració republicana conformes a la condició del nou govern. En ocasions, els models sorgeixen poc elaborats per la urgent necessitat d'encunyació.

L'arribada al poder del general Franco suposa un gir en aquest sentit, ja que introdueix un retrat modelat el 1947 per Benlliure i adaptat per Manuel Marín. El retrat de maduresa es deu a Juan de Ávalos.

Fins als nostres dies

La democràcia mantindrà les mides i els valors tot incorporant la imatge del rei Joan Carles I, així com l'Escut Reial. Tanmateix, des del 1990 els tipus es renoven cada any a l'encalç d'una intenció commemorativa que va posar punt final a la tradició exclusivament monàrquica i va donar entrada a motius culturals, artístics o locals.

Valors

25 cts Alfonso XIII de 1927, 20 pts Alfonso XIII de 1904

Els catorze valors inicialment previstos no arribaran a materialitzar-se fins al regnat d'Alfons XIII, en què es van substituir els metalls preciosos per nous metalls i aliatges, cosa que va provocar la pèrdua de la paritat entre el valor intrínsec i el nominal. Tot i així, les encunyacions d'or es van mantenir fins al 1904 i en argent fins al 1933. Aquesta última va donar pas a la pesseta groga de llautó coneguda popularment com "la rossa". A partir d'aquest moment, les encunyacions s'han basat en coure, alumini i níquel, i els dissenys han anat combinant tot tipus d'aliatges i mides.

A partir del 1989, i per motius purament econòmics, que s'afegeixen a l'interès dels col·leccionistes, se succeeixen ininterrompudament encunyacions en metalls preciosos. L'acte simbòlic de l'última encunyació de la moneda de cent pessetes constitueix el final de la història de la pesseta, les anades i vingudes, les cares i els reversos de l'apreciada moneda.


Història: Saber-nemés

5 pesetas de 1871, 10 céntimos de 1870

El recorregut d'una moneda està vinculat a la història del seu país i als esdeveniments del moment de la seva circulació. La pesseta, l'última moneda circulant a Espanya fins a la implantació del sistema monetari únic europeu, va néixer el 1868 durant el Govern Provisional. Va circular durant més de cent anys que la van impregnar d'història espanyola.

Et convidem a conèixer tota la història i... passa pel Museu Casa de la Moneda! Hi podràs contemplar la història d'Espanya reflectida en els seus diners.


Merescut Homenatge

1 peseta II República de 1933, 1 peseta Franco 1943

L'adéu a la pesseta es va iniciar amb l'encunyació de la moneda d'ús més quotidià, la de cent pessetes, i la ja clàssica commemorativa d'argent, la moneda de dues mil. Ambdues reprodueixen la imatge d'Hispània, que va encapçalar la primera emissió de pessetes el 1869.

Un comiat definitiu, un homenatge per sempre que el Ministeri d'Economia, la Direcció General del Tresor, el Banc d'Espanya i la mateixa Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre-Reial Casa de la Moneda van voler brindar per posar a l'abast de tothom l'última unitat monetària espanyola. Una edició única, un bocí de la història disponible a la FNMT-RCM, des d'aleshores.


Introducció

Amb l'encunyació de la que va ser l'última moneda de cent pessetes, el 19 de juny de 2001 es va posar fi a l'emissió de la pesseta, de manera que planxes i encunys es van transformar en peces de museu per a la memòria del futur. Així, l'1 de març de 2002, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre - Reial Casa de la Moneda (FNMT-RCM) inaugurava un nou període de la seva pròpia història de l'encunyació, amb el qual es fa possible que els espanyols convisquem quotidianament amb l'euro.

Desmonetització de la Pesseta (PDF - 283 KB)


Billets

Història estampada

L'arribada de l'euro posa el punt final a una part de la història del paper moneda, l'era de la pesseta, segles de llegenda escrita i estampada als bitllets al llarg dels innombrables capítols de la història d'Espanya.

Sistema monetario actual, billetes de euro

Primera emissió

Billete de 500 ptas de 1884

La primera emissió de paper moneda en pessetes es realitza al mes de juliol del 1874. Coincideix amb la concessió del Banc d'Espanya del dret d'exclusivitat per emetre bitllets. Un cop superat aquest primer capítol, el volum de bitllets creixerà incessantment com a reflex del creixement econòmic del país. Excepte durant el període de la Guerra Civil, marcat per problemes d'escassesa en què van proliferar tot tipus de mitjans de pagament, l'emissió de bitllets s'ha mantingut en un creixement estable d'acord amb l'economia del país, formant part de la vida quotidiana dels espanyols, com a senya d'identitat nacional.

Fabricants

En primer plano billete de 25 ptas de 1936, detrás nueva estampación del billete de 1936

La primera emissió a càrrec de la FNMT-RCM serà la del 21 d'octubre de 1940. Fins llavors, els tallers del Banc d'Espanya i diverses empreses britàniques, americanes i alemanyes s'havien encarregat de la fabricació del paper moneda.

Des del 1941, la FNMT-RCM ha exercit en exclusiva el procés de producció de paper moneda espanyol. A partir de gener de 2002, el futur apareix emmarcat per l'estreta col·laboració de l'entitat amb el Banc Central Europeu i altres fabricants europeus.

Tècnica i seguretat

Billete de 5.000 pesetas de 1976

Històricament, la impressió calcogràfica ha estat la més difícil de falsificar: Aquesta tècnica s'utilitza per estampar la vinyeta principal i les orles decoratives, i es combina amb impressions tipogràfiques i litogràfiques per a la resta de parts del bitllet. Els mètodes de reproducció del gravat original s'han perfeccionat amb els anys, però la figura del gravador segueix sent decisiva.

Altres elements, com la marca d'aigua, tintes, fibril·les, fils i filaments s'incorporen per reforçar la seguretat del bitllet.

Iconografia

Billete de 1 pta de 1953

Cada bitllet ha volgut retre homenatge a un fet significatiu, a una personalitat il·lustre o una magnífica obra d'art. Monarques, pintors, escriptors i científics o paisatges literaris i esdeveniments com el Descobriment d'Amèrica han desfilat pels anversos i reversos dels bitllets, reflex fidel del sentiment, la cultura i l'expressió artística del país.