Diego de Silva y Velázquez
Biografia
Diego de Silva y Velázquez, pintor espanyol considerat la personalitat artística més destacada del seu temps, va néixer a Sevilla l'any 1599. De mare sevillana i pare d'origen portuguès, va iniciar molt jove la seva trajectòria i va rebre la major influència, no només pictòrica sinó també cultural i literària, de mans de Francisco Pacheco, pintor d'estil manierista. Amb només divuit anys es va convertir en un pintor independent després d'examinar-se en el gremi de pintors de la seva ciutat natal.
Durant la seva primera etapa, que transcorre entre els anys 1618 i 1623, Velázquez fa algunes obres religioses i escenes costumistes en què desenvolupa la tècnica del clarobscur i on s'evidencia la gran influència del naturalismes de Caravaggio. La capacitat de convertir les escenes religioses en quelcom proper i realista constitueix una característica important que va transmetre a altres artistes del seu temps.
L'any 1623 fou nomenat pintor de la cort, on va començar una carrera cortesana en què va rebre diversos títols com uixer de cambra i cavaller de l'Ordre de Santiago. Durant aquesta època va fer nombrosos retrats de la família reial en què aconsegueix gran realisme i sobrietat mitjançant l'ús de la llum.
Durant els seus dos viatges a Itàlia, un l'any 1629 i l'altre el 1648, Velázquez aconsegueix transformar el seu estil pictòric, el dota d'una nova llum i colors més vius, i arriba a aconseguir la perspectiva aèria.
En l'etapa final de la seva pintura és quan assoleix el seu desenvolupament màxim i realitza les seves obres mestres. Mor a Madrid l'agost de 1660 després d'una llarga malaltia.
Obra
Velázquez va conservar el tenebrisme i realisme, però no va mostrar massa afició per les figures mitològiques ni per perfilar els contorns humans. L'important per al pintor no era sorprendre per la seva capacitat de reproduir allò que veia, sinó demostrar fins on podia arribar amb la seva pintura.
Per la seva enlluernadora varietat de pinzellades i una subtil harmonia de colors, va aconseguir efectes de forma, textura, lluminositat i atmosfera que el van convertir en un precedent de l'impressionisme.
Durant els posteriors segles XVIII, XIX i XX, foren molts els artistes que es van inspirar en la pintura de Velázquez per elaborar algunes de les seves propostes més destacades com Francisco de Goya, Edouard Manet, Auguste Renoir, Claude Monet o Pablo Picasso.
Les Menines
Fou pintat l'any 1656 i té com a tema el retrat de la infanta Margarida, filla de Felip IV, envoltada del seu servei i família a una sala del Reial Alcàsser de Madrid. Aquest quadre és considerat un dels màxims exponents de la pintura universal, molt imitat posteriorment i admirat per tots. Fou molt destacat perquè el propi autor es representa a si mateix pintant l'obra per afirmar la supremacia de l'art de la pintura. A més, el conjunt de perspectives aconsegueix un efecte atmosfèric que dóna lloc a un joc espacial d'extraordinària complexitat.
La rendició de Breda
Obra sobre l'episodi històric succeït a Breda (Holanda) l'any 1625, quan els holandesos van ser derrotats pels terços espanyols i aquests van prendre la ciutat. Finalment acabaria amb la derrota d'Espanya i la independència dels Països Baixos. Fou pintada l'any 1634 per al Salón de Reinos del Palau del Buen Retiro i en ella Velázquez aconsegueix un realisme impressionant fugint dels convencionalismes on el tema bèl·lic és tractat amb molta sensibilitat, tot destacant la demència i la compassió pel vençut.
Els borratxos
Obra pintada per a Felip IV l'any 1629. S'hi desprèn el caràcter mitològic i l'aire divertit en representar Bacus com a déu que obsequia l'home amb el vi per alliberar-lo, en certa manera, dels problemes quotidians. Aconsegueix introduir un aspecte profà a una qüestió mitològica, tot barrejant una escena tavernària amb el déu del vi.
